dissabte, 2 d’abril del 2011

Salut

SALUT

Des de desembre de 2009, convivim amb la leucèmia. A l’Hospital de Sant Pau, gaudeixo d’una Sanitat, de les millors del món, i Pública, per a tothom. Me’n sento orgullós.

Si el que gastem en Mútues i Clíniques Privades (duplicant moltes despeses) ho invertíssim en Sanitat Pública, consolidaríem la que tenim, milloraríem serveis i reduiríem molt els temps d’espera. Per ara, un copagament proporcional a la renda, en les visites, la farmàcia i els tractaments, pal·liaria el dèficit, ens educaria, transitaríem pel camí de la solidaritat. Afaitar buròcrates sobrants, reduir despeses prescindibles i escoltar els bons professionals, milloraria l'eficiència.

Però sembla que als polítics torna a vèncer-los la covardia i l’egoisme personal i de partit, i CiU es limita a proposar una retallada “al tant per cent”, inhumana, de conseqüències potser fatals.  A l’hospital veig com la calma i l’alegria que curen, es van enverinant amb la ràbia i la tristesa de la impotència. Ens hi juguem molt, ens hi va la salut.  



SALUD

Desde Diciembre de 2009 convivimos con la leucemia. En el Hospital de Sant Pau, disfruto de una Sanidad, de las mejores del mundo, y Pública, para todo el mundo. Me siento orgulloso.

Si lo que gastamos en Mútuas y Clínicas Privadas (duplicando muchos gastos) lo invirtiéramos en Sanidad Pública, consolidaríamos la que tenemos, mejoraríamos servicios y reduciríamos mucho los tiempos de espera. Por ahora, un copago proporcional a la renta, en las visitas, la farmacia y los tratamientos, paliaria el déficit, nos educaría, transitaríamos por el camino de la solidaridad. Despejar burócratas sobrantes, reducir gastos prescindibles y escuchar a los buenos profesionales, mejoraría la eficiencia.

Pero parece que a los políticos vuelve a vencerles la cobardía y el egoismo personal y de partido, y CiU se limita a proponer un recorte “al tanto por ciento”, inhumano, de consecuencias quizás fatales. En el hospital veo cómo la calma y la alegría que curan, se van envenenando con la rabia y la tristeza de la impotencia. Nos jugamos mucho, nos va la salud.